La Cabra

La història d’aquest animal festiu està íntimament relacionada amb el moviment de recuperació de les festes populars i tradicionals existent a Reus a començaments dels anys vuitanta i amb la creació de l’associació de cultura popular Carrutxa.

A finals dels anys 70, la nit de Sant Joan havia estat una de les celebracions més reivindicades pel moviment de cultura popular com a festa emblemàtica pel que fa a la participació popular i al seu significat tradicional. La revetlla que s’organitzava a la plaça del Castell fou un dels primers actes reivindicats per un moviment ciutadà que volia una festa diferent de  l’«oficial» del moment: que fos al carrer, oberta i participativa.

El 1979 s’organitza una cercavila la nit de Sant Joan, que era encapçalada per una cabra o cabró, símbol del caràcter tradicional de la diada. La cercavila s’anomenava «de dimonis i bruixes». El nucli impulsor de la proposta festiva s’agrupava a l’entorn d’un grup d’animació i teatre de carrer, Taronjada Natural.

A començaments de juny de 1980 sorgeix espontàniament un moviment de gent jove interessada en la cultura popular i tradicional. Les primeres activitats del col·lectiu són alguns articles a revistes locals, un manifest reivindicatiu adreçat al regidor de festes i la construcció de la Cabra de foc.

Aquesta es va fer amb voluntat de disposar d’un animal festiu propi per a la Cercavila de Foc, nom que adopta l’acte de la nit de Sant Joan, amb característiques específicament pensades per a fomentar la participació.

La figura va ser refeta el 1981 per Albert Macaya ja d’una anterior i renovada el 1985.

Descripció

La Cabra és un animal festiu del tipus bestiari de foc, i consisteix en una barra llarga que porta en un extrem un cap de cabra –de forma semblant a un ariet– i, en l’altre, dues barres més petites travessades perpendicularment que permeten als seus portadors manipular-la.

Sota el cap hi ha unes peces metàl·liques –anelles amb rosca o pinces, segons el moment– que serveixen per a fixar uns artificis pirotècnics, anomenats sortidors o modernament francesos, que projecten espurnes i peten en acabar.

La Cabra, però, no sempre ha estat un element de foc, ja que la primera que va sortir al carrer encara no treia foc i era un animal pacífic.

En el transcurs dels anys, la Cabra ha estat modificada en diverses ocasions, majoritàriament en la restauració del cap, que és la part que pateix mes durant el correfoc. El cap passa de ser fet inicialment amb guix i amb una estructura de xarxa metàl·lica a pasta de paper i, més tard, de fibra de vidre. També se li amplien les sortides de foc a quatre sortidors, guanyant en mobilitat i aconseguint més espectacularitat.

La Cabra és –a diferència dels dracs tradicionals– un animal de correfoc, sense excessiva presència quan està aturada però que permet molt de joc quan entra en acció.

Accions

Participa en la Cercavila de Foc de la nit de Sant Joan, en el correfoc de Misericòrdia i en altres cercaviles i correfocs fora vila, i, ocasionalment, en festes de barri de la ciutat.

Festes en què participa tradicionalment

La Cabra de Reus no forma part del seguici festiu de la ciutat, és per això que no la trobareu en les processons. Com ja us hem explicat és una bèstia feta per als correfocs i és en aquests on la podrem trobar.

  • A Reus, Correfoc (dissabte anterior a Misericòrdia), és un correfoc organitzat pel Ball de Diables de Reus, en el qual participen els diables, el Drac i la Cabra i al qual es conviden altres colles de diables i bèsties de foc.
  • El correfoc de Sant Joan (nit de Sant Joan), organitzat pel Ball de Diables, tradicionalment hi participen només les colles de foc de la nostra ciutat.

  • Agenda

    Desembre  2017
    Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
       
      1 2 3
    4 5 6 7 8 9 10
    11 12 13 14 15 16 17
    18 19 20 21 22 23 24
    25 26 27 28 29 30 31
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: