Els Diables

Les primeres notícies precises del ball són de la segona meitat del segle XVIII, concretament de l’any 1771, encara que potser és anterior.

El ball es trobava vinculat al gremi de boters i, probablement, tenia parlaments com els balls de diables tradicionals d’altres indrets del país. A partir de la desaparició d’aquest gremi, el ball va perdre la seva estructura de grup i agafà la forma que l’ha caracteritzat fins a temps recents, és a dir, com a ball de participació individual, sense una colla fixa, amb vestits de propietat particular o llogats, i que surt a les festes assenyalades, amb un nombre variable de components que es paguen cadascú els seus coets.

La tipologia de festes en què participen els diables és, històricament, molt diversa: del Carnaval a les festes de barri, passant per les solemnitats cíviques o religioses. No hi ha, però, una periodicitat determinada. En el cas de la Festa Major, només surten els anys en què la festa té un caire excepcional.

Al segle XX, amb la desaparició del Carnaval i el canvi de continguts de les antigues festes de barri, el nombre de sortides del ball es redueix considerablement, gairebé limitades a les solemnitats relacionades amb la Mare de Déu de Misericòrdia. La darrera sortida d’aquesta etapa és el 1979.

El 1981 neix la colla de diables, inicialment vinculada a l’associació Carrutxa, i des del 1990 com a entitat cultural amb el nom de Ball de Diables de Reus. La creació de la nova colla suposa la revitalització de la presència del ball de diables en les festes locals: Cercavila de Foc de la nit de Sant Joan, festa major de Sant Pere, festes de barri, festa major i solemnitats de Misericòrdia, carnaval…

Som els organitzadors, juntament amb l’IMAC, de l’«A Reus, Correfoc», que surt al carrer per les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia des de l’any 1994.

Descripció

Els components del ball salten i evolucionen sota les espurnes de les carretilles i altres artificis pirotècnics que disparen des de l’extrem d’una maça que aixequen per sobre el cos, sempre al so dels tabals.

El vestit i les eines

Vestits –jaqueta amb caputxa i banyes, pantalons– amb base de roba gruixuda, poc inflamable, amb decoracions de motius geomètrics, diables, iconografia relacionada amb l’infern, cosits o brodats al damunt, segons el costum del Baix Camp i el Priorat. Bossa o civader per portar les carretilles i altra pirotècnia, mitjons blancs, espardenyes i maça de fusta. Mocadors per al coll i el cap, guants i ulleres protectores. Metxa de combustió lenta per a encendre les carretilles.

Pirotècnia: Carretilla, coet que en girar a l’extrem de la maça produeix l’efecte de paraigua de foc, característic dels diables; pot ser blanca, daurada, xiuladora, o sortidors, que projecten les espurnes verticalment, de diferents tipus.

Accions

Cercaviles i processons, correfocs: cercaviles on el públic corre i es mou entre el foc, amb els diables i les figures de bestiari.

Carretillada: actuació de plaça on els diables evolucionen en cercle.

Altres formes d’exhibició: enceses conjuntes, ponts de sortidors, etc.

Festes en les quals participa tradicionalment

Els diables formen part del seguici festiu de la nostra ciutat, acompanyen les autoritats i la resta de components del seguici en les processons.

  • Sant Pere (el 29 de juny), festa major de Reus, els diables fan una carretillada cap al migdia i una altra a la nit a la plaça del Mercadal.
  • Misericòrdia (el 25 de setembre),  segona festa major de Reus, els diables fan la baixada, en processó,  des de  la plaça de la Pastoreta fins el santuari de Misericòrdia, on els espera el Drac de Reus i altres elements del seguici. Després de la missa, el ball de l’Àliga i el Ball de Sant Miquel, els diables fan una espectacular carretillada.
  • A Reus, Correfoc (dissabte anterior a Misericòrdia), és un correfoc organitzat pel Ball de Diables, en què participen els diables, el Drac i la Cabra i al qual conviden altres colles de diables i bésties de foc.
  • El correfoc de Sant Joan (nit de Sant Joan), organitzat pel Ball de Diables, tradicionalment hi participen només les colles de foc de la nostra ciutat.
  • Carnaval (variable segons la setmana santa), els diables roben el braç (algun any més coses) del Rei Carnestoltes durant el funeral, i el cremen el dia següent en una gran pira funerària.
  • L’Espetek (el 28 de desembre, els sants innocents), els diables van recuperar, l’any 2008, els intents d’una colla reusenca d’enviar un coet tripulat a la lluna.

  • Agenda

    Octubre  2017
    Dil Dim Dim Dij Div Dis Diu
       
      1
    2 3 4 5 6 7 8
    9 10 11 12 13 14 15
    16 17 18 19 20 21 22
    23 24 25 26 27 28 29
    30 31  
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: